El dijous 24 de novembre, Joan Camós donà una conferència a la biblioteca Josep Janés de Collblanc  amb el  títol  Immigració a l’Hospitalet. Ciutat acollidora?

 A la sala hi havia 45  veïns i veïnes amb ganes de reconèixer la seva ciutat.

 Joan Camós, abans d’iniciar a conferència feu un recordatori de Mateo Revilla, amic i veí de  Bellvitge de 77 anys , dirigent veïnal, del PSUC i de CCOO ,  home d’una gran honestedat, constructor d’una societat millor, molt apreciat  al barri i entre els treballadors de la Seat.

 També va voler començar, recordant unes paraules de Luís Garcia Montero, quan deia: bones causes es poden convertir en veritables estructures sectàries i reivindicant la construcció del món millor, d’una  ciutat millor, des de la tendresa

 Joan Camós va repassar els quatre cicles demogràfics més recents. El que va des de l’inici del segle vint fins a 1940, caracteritzat pel fort creixement relatiu de població de l’Hospitalet, degut a l’arribada de nous ciutadans provinents de l’Aragó, país Valencià, Múrcia i Almeria, tractats despectivament com a “murcianos” i que residien principalment a Collblanc - la Torrassa i el xoc cultural que implicà pels hospitalencs de sempre, que els acusaven  de ser portadors de tots els mals. Delinqüents, anticatalans i faistes. Fent un recorregut per la premsa de l’època. D’alguna manera hi havia una actitud excloent cap als nouvinguts

 Un segon cicle de 1940 a 1981 que es caracteritzà pel fortíssim creixement de la població absoluta per la immigració vinguda d’Andalusia ( 25%), Extremadura, les Castelles, Galicia,.. de la que la majoria dels assistents en serien part i són memòria del que patiren en l’arribada, en pisos “pastera” o rellogats i les dificultats per aprendre el català sota la dictadura franquista. Aleshores es pretenia assimilar la població nouvinguda

Un tercer cicle que que aniria de 1980  fins a principis del segle vint- i- un, temps de pèrdua de  població per la baixíssima natalitat on semblava que hi havia una enganyosa estabilitat demogràfica i potser cultural. Es el temps que es parlava d’integració com a superació de conflictes

 La darrera fase, iniciada amb aquest segle, correspon a l’arribada de gent  de tot el món especialment del continent americà, Àsia i nord d’Àfrica, fenomen nou que en molts aspectes ens recorda el primer cicle i on la nova població son deixats de banda en el projecte col·lectiu, 85.000 persones sobre les 265000, el 32%  dels nostres veïns i veïnes, considerats , en molts cassos,   com invisibles o ignorades.

Es reivindicà un altre model de ciutat, amb menys densitat de població, menys densitat d’edificació, recuperant  sol i patrimoni i gestionat participadament, al mateix temps que es reivindicava la necessitat de crear noves formes de relació amb el poder municipal després d’aquests quaranta tres anys unipartidista amb totes les deformacions que implica.

Es reconegueren algunes de les accions positives portades a terme, molt especialment en el camp de l’educació.

Acabà l’acte demanant l’acció de les veïnes i veïns individualment i des de les entitats per trencar els prejudicis,   les noticies enganyoses que en forma de  rumors contra els nous conciutadans arriben a fer-nos dubtar.

 Es va tancar amb una rica participació dels assistents.