Com cada any al voltant del 15 d’octubre, el CELH organitza una conferència commemorativa de l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys.

Enguany hem parlat de la relació entre Lluís Companys i Josep Dencàs, el president màrtir i el Conseller “maleït” de la Generalitat, per això hem convidat a l’historiador i doctor en Ciència Política Fermí Rubiralta, un dels màxims especialistes del nostre país en història de l’independentisme.

En la conferència el Fermí ens ha fet un repàs de la biografia i dels dos polítics.

Sobre Lluís Companys va parlar de la seva trajectòria política. Del seu pas pel Partit República Català, de la seva etapa com a advocat defensor de sindicalistes juntament amb Salvador Seguí, de la seva vinculació amb la Unió de Rabassaires, de la creació d’Esquerra Republicana fruit de la confluència de tres organitzacions polítiques, Estat Català, el Partit Republicà Català i el grup l’Opinió, dels seu ingrés a la presó després dels fets del 6 d’octubre i de la seva etapa com a President de la Generalitat.

De Josep Dencàs va parlar del jove Dencàs. Allunyat de la vida pública, primer com a doctor vinculat al districte novè de Barcelona i desprès creant la Clínica Sant Jordi al barri de Sant Andreu on residia,  d’una primera politització en el camp del separatisme tenint com a referent a Francesc Macià i de la seva vinculació a l’ala més independentista d’Esquerra Republicana. Del seu paper fonamental en la creació de les JEREC, de la seva etapa de Conseller de Sanitat i despès de Governació, de la seva participació en l’elaboració de l’Estatut de Núria, dels fets del 6 d’octubre i finalment de l’exili amb l’obligada fugida primer a Italià, per passar seguidament a  França on visqué del 1936 al 1949. Després l’any 1949 va anar a Tànger on es va retrobar amb un grup important d’exiliats, ajudat per la colònia catalana va  obrir una clínica on va exercir la seva vocació i on va morir l’any 1966.

Un dels fets de la trajectòria comuna que va destacar més Fermí Rubiralta va ser el 6 d’octubre en la seva anàlisi va esmenar l’aparentment contradicció de Companys d’encarregar a Dencàs la preparació d’una revolta armada i, a continuació, posar-li tota mena d’entrebancs per fornir la infraestructura necessària per tirar-la endavant.

Segons paraules de l’historiador en el fons, des de l’inici mateix de la seva preparació es posava de manifest la diferent voluntat i diversitat d’objectius que movien els seus impulsors. D’una banda Dencàs i tot el sector separatista, volia fer possible la Republicà catalana i Companys i la resta del sector republicà tractaven de recuperar l’esperit progressista i el contingut autonomista del republicanisme d’esquerres amb una proclamació popular del tipus de la del 14 d’abril.

L'acte va comptar amb l'assistència de 44 persones i va acabar amb un diàleg entre assistents i ponent.