Patrimoni cultural
Identitat local

Dibuix, signat per J. Roca, publicat a La Ilustració catalana el 31 de juliol de 1890, amb aquest text:

"Aquesta iglesia, románica pura, tan oblidada com digna d'especial consideració per sa bellesa artísti-a, per sa antiga historia, está situada al costat esquerra de la carretera de Barcelona á Santa Creu de Calafell, en lo terme municipal del Hospitalet de Llobregat; pero mes prop de la població de Sans que de la abans citada.

Fou consagrada l'esglesia de Santa Eularia en l'any i 1101 pe'l bisbe Berenguer, y son terme parroquial s'extenía á las horas desde'l Castell de Port, en la falda de Montjuich, fins al cim de la montanya de Sant Pere Martri (sic), completant sos límits lo riu Llobregat y'l mar; comprenía, donchs, part del terme de Sans y lo que son avuy parroquias d'Esplugas y Hospitalet.

Quan l'aument de la població acoblada al voltant del hospital que dona nom al darrer deis citats pobles exigí l'edificació d'una altra iglesia, l'antiga de Santa Eularia va perdre sa condició de parroquial (any 1492), sas campanas foren trasladadas á la nova iglesia del Hospitalet (1506) y Santa Eularia de Provensana va quedar reduhida á l'humil condició d'ermita que ha conservat fins ara fá pochs anys; las duas naus laterals del vell temple, aisladas de la central per medi de parets que s'alsaren pera cegar los archs, foren destinadas á habitacions del ermitá y ja ningú's recordá mes de l'histórica iglesia, com no fos per la festa major d'aquella barriada, que s'ha vist animada cada any per la gent que hi acut dels pobles vehins.

Ara no fá gayres anys que un vicari de Sans va escometre l'empresa de retornar á Santa Eularia de Provensana sa antiga condició parroquial, y mediant l'expedient oportú, va lograr son propósit, essent ell mateix designat pera regir la nova parroquia, que fou declarada sufragánea de la del Hospitalet. Alashoras se van tirar á térra las parets que cegavan los archs, recobrant son primitiu as-pecte l'interior de la bella iglesia; pero no debía quedar axí prou del gust dels que van dirigir aquellas obras, y posats á reformar, van fer una cosa que cap rahó pot justificar, y es lo convertir las voltas semicirculars de las naus laterals en voltas de quart de circul; de manera que aquellas naus que abans eran iguals á la central, ara venen á ser unas dilatacions d'aquesta, ab cert tirat de sota escala; convindría que tal profanació artística no's consentís y's tiressen á térra las voltas d'envá de mahó que amagan las veritables voltas de pedra. De la mateixa época que aquesta reforma datan la casa-rectoría y''l campanar, obras abduas que no's recomanan per cap qualitat, sobre tot lo campanar, que hi es sobrer, que no escau per companyía al temple de Santa Eularia y qu'es una de las construccions mes desgraciadas y mancas de gust artístich.

La cornisa del interior de la nau central, que desdiu per complert de l'iglesia, sembla d'una centuria enrera y degué ésser ideada per un cap semblant al que maná emblanquinar la major part de la fatxada"

Citació: CELH AF 0666 Provençana / a. J. Roca La Ilustració catalana, 31/7/1890, n.º 241, página 12