Dibuix de J. Roca, signat l'any 1889 però publicat a La Ilustració catalana el 15 de desembre de 1891. La imatge anava acompanyada del següent text:
"Se troba aquest santuari en lo pla de la marina del Hospitalet de Llobregat, en mitx d'una inmensa catifa de verdor trencada per rengleres de sálzers, tenint cap al un costat la platxa y cap al altre y en últim terme una Uarga ca-dena de blavenques montanyes.
Les parets laterals del temple y'l campanar adossat al ábside (detall que no's veu gayre sovint) sembla lo únich que'n resta de la obra primitiva, del segle XV, segons totes les probabilitats; lo frontis, la disposició del vestibul y la volta tabicada que amaga la cuberta de dues pendents deu ésser tot cosa de les primeries d'aquest segle.
En l'interior no s'hi troba rastre de lo que degué haver-hi algún temps, ja sía perqué, com diuhen, les guerres fossen causa de la desolació de Bellvitje, ó que la pietat y lo zel mal entes deis devots haja trasbalsat les antigalles revestintho tot del carácter de l'época que mes s'ha distingit per son mal gust artístich; la fetxa mé.s remota de que se recorda lo contingut dins del temple no es de mes enllá de dues centuries arrera; los altars laierals, barrochs tots, ab algún quadro que pot ben anar, son del segle passat.
Los retaules y presentalles que's guardan en lo santuari donan fe de la constant devocíó que la gent de la comarca ha tingut en vers la Mare de Deu que allí's venera, protectora deis pagesos y també advocada contra la peste y altres mals, segons diuhen los Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, en los quals goigs s'hi llegeix que'l terreno ahont fou trobada miraculosament l'imatge s'anomenava Bellvitg, fent derivar aquesta paraula de Bella vista ó Bell viatge (se coneix que l'autor de les devotes cobles no mirava prim en la qüestió d'etimología).
Lo santuari está cuydat per un ermita d'elecció del rector y autoritats del Hospitalet; te allí casa franca y mena un xich de térra que l'ajuda á passar. De temps antich celebra'l santuari sa festa anyal lo día 8 de setembre, vejentse en tal diada molt concorregut de la gent del Hospitalet, de Sans, y especialment dels vehins del pía de la marina; aquesta festa ha decaygut molt en los darrers anys, pero algún temps no s'hi entenía la gentada y donava bo de veure'l formigueig de carros y tartanes que animava aquell lloch tan soliu en lo restant del any; al dematí's cantava l'ofici (com ara), á la tarde'l rosari, y després se comensava'l ball, ahont s'hi reunía lo bo y mellor del jovent del pla."
Citació: CELH_AF_0667 Bellvitge / a. J. Roca, La Ilustració catalana 15-12-1891, núm. 274, pàg. 2-3