Sovint mirar al passat ajuda a entendre com és l’ésser humà. No vull caure en la màxima, a parer meu naïf, que defensa que cal saber la història per evitar que es torni a repetir en el futur. Perquè tot torna, amb màscares diferents, o amb andròmines cada cop més enrevessades, però seguint uns patrons que podem llegir des dels clàssics antics. Prefereixo obrir una finestra a la història, o a allò que ha quedat escrit sobre els fets passats, per arribar a la conclusió que res és etern i que allò que donem per fet pot esvair-se en qualsevol moment. Que el rodet de la realitat no m’agafi en pilotes, vaja.

Fa uns anys que batallem contra allò que ara anomenem ‘fake news’ o notícies falses, que corren de manera viral a les xarxes socials i que són una autèntica amenaça per a les democràcies. Un verí que inflama la societat i que, alhora, ens enganxa i ‘confirma’ els nostres pensaments. Allò del biaix de confirmació: llegir una peça parcialment certa que ‘corrobora’ el que ja pensàvem amb anterioritat. L’ABC del Discover de Google, per cert: analitzo què t’agrada i et bombardejo amb informació que encaixa amb els teus postulats. Informació sovint tòxica que apel·la als sentiments, el mal dels nostres temps, per aconseguir un fi determinat. Ara fem servir un anglicisme per definir un fenomen més antic que l’anar a peu. Perquè, i si us dic que ara fa exactament 90 anys a l’Hospitalet corrien notícies inversemblants sobre un follet -o una bruixa, tant se val- que es dedicava a fer la guitza als veïns del Torrent Gornal? 

El desembre del 1934, diverses publicacions van fer-se ressò de l’anomenat ‘follet de l’Hospitalet’, un suposat fenomen paranormal que afectava el barri dels escombriaires i que no era més que la derivada catalana d’un altre serial esperpèntic que va començar el mes anterior en un pis del carrer Gascón de Gotor de Saragossa. Una autèntica notícia d’abast nacional que explicava que una serventa jove d’un pis de la capital aragonesa va sentir la veueta d’un suposat follet que, des de dins del fornet, li deia que no el cremés. Allò va ser el tret de sortida d’un cas en el qual van participar policies, mèdiums i periodistes de tot l’Estat, i fins i tot del corresponsal del The Times. I és que, a mesura que passaven els dies i les setmanes el boca-orella va generar una onada d’interès que va portar milers de persones a concentrar-se al portal de l’edifici on mai cap policia ni cap lampista van poder localitzar d’on provenia una estranya -però molt educada, tot s’ha de dir- veueta, que es comunicava amb tothom que l’interpel·lava amb un “bon dia, senyora” o amb frases més sornegueres. “Ja sóc aquí, covards!”, asseguren que va pronunciar un dia, al més pur estil ‘Chiquito de la Calzada’, després d’haver-ne estat dos sense parlar. La fenomenologia es va replicar arreu de l’Estat, amb fets inversemblants com un camió ple de Guàrdies d’Assalt de la República acudint a la carretera de Segòvia de Valladolid, alertats per un veïnat que sentia cridar una dona que s’havia deixat les claus i no podia entrar a casa seva, pensant que es tractava del cosí germà del follet que estava portant de cap la policia a Saragossa.

Repassar el cas del follet saragossà donaria per a un extens article que sobrepassa els límits i l’objectiu del present escrit, que és recordar que l’Hospitalet, tot i que en grau més baix, també va ser notícia estatal el desembre d’aquell 1934 per un fenomen paranormal que, segons els diaris, era o bé una pobra dona a la qual van acusar de bruixeria o bé una malèfica ombra fantasmagòrica que apareixia per fer perdre la son al veïnat. Pel que sembla, la ciutat hi anava plena aquells dies, ja que la revista local Espill va publicar un article en la seva portada de l’edició de desembre, escrit per Manuel Valldeperes, en el qual alertaven sobre les “notícies fantàstiques” que “fan el seu efecte en el poble, el qual les recull amb expectació i entusiasme, quan en elles són anunciats fets que d’una manera directa afecten el seu progrés moral o material [...] però amb la temença quan de la realitat de la nova fantàstica no se n’espera només que un simple moviment de força, que podria posar en perill la seguretat col·lectiva. Però sempre, sigui quin sigui el fons de la nova circulada, el poble l’acull amb extraordinària expectació”. Us sona?

Per entendre millor aquestes línies, cal recordar que les condicions de vida a molts barris de l’Hospitalet dels anys 30 eren pèssimes, amb escombraries tirades pel carrer, un atur disparat, brots de pesta -de pesta!!- i el ressò dels Fets d’Octubre del 1934, que van portar el Govern de la Generalitat a la presó, així com la proclamació del comunisme llibertari un any abans a la ciutat, el focus català d’una revolta que es va expandir per la Rioja o l’Aragó. Per tant, que un follet entremaliat i bromista fes acte de presència en l’actualitat d’un país commocionat per la situació política va servir com un bàlsam humorístic. En aquesta línia, i ja ens estem estenent i pixant fora de test, cal emmarcar fets paranormals com aquest en el context de l’anticlericalisme a la societat espanyola i de la por de l’Església a les reformes de la Segona República: no és d’estranyar que durant aquella època, sobretot els mesos posteriors a la caiguda de la monarquia el 1931, hi hagués nombroses suposades aparicions de la Verge, com la d’Ezkioga, al País Basc, que va omplir diaris amb missatges apocalíptics relacionats amb el nou govern republicà que segons la jerarquia volia poc més que destruir la religió i que va arrossegar milers de creients ansiosos d’aferrar-se a alguna cosa en temps de tribulacions. Doncs sí que sembla que rima, la història…

El CELH és una associació oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre L’Hospitalet. Necessitem el teu suport per continuar treballant pel passat, el present i el futur de la ciutat.